Montsina convida a la seva família i amistats a sopar a casa seva la nit de Cap d’Any. El metge li ha afirmat que morirà abans de trenta anys, i amb setanta-nou primaveres a l’esquena, decideix que ha arribat el moment de confessar a les seves filles qui és el seu pare.

Tina i Luca, les seves filles, no donaran crèdit al que la seva mare els hi confessa com si no res.

Lola, la veïna que durant molts anys va ser en Manolo, es trobarà de sobte entre l’espasa i la paret, obligada a confessar els motius que la van dur a fer-se un canvi de sexe.

Premi, l’esbojarrada amiga hare krishna aportarà la dosi de pau espiritual que l’estrambòtica reunió familiar demanar a crits.

Lulú, una jove de casa bé, que dirigeix una xarxa internacional de delinqüents d’obres d’art, donarà el toc de glamour que l’ocasió mereix.

Cisco i Rafa, dos lladres d’estar per casa, irrompran  enmig del sopar disposats a emportar-se un botí imaginari.

Zamora, el policia tartamut i la seva companya Marta, arribaran una mica més tard, disposats a menjar i beure més que a fer cap altre cosa.

Atzar, un hippy consumat proper als cinquanta, intentarà passar desapercebut consumant una orgia sota les estovalles de la taula, mentre Borja, un executiu madrileny intenta llegir el seu diari econòmic aliè a tot el que succeeix, com el seu fill Paolo, immers en el món que flueix dels seus auriculars.
Personatges surrealistes de la societat actual, que bé podrien formar una nova espècie d’ homo sapiens, aniran sembrant d’humor i suspens la casa de la Montsina fins arribar a l’inesperat desenllaç final.
Sí, sí, ningú ho hagués dit, però … de pare n’hi ha dos!